Pot semblar una paradoxa, però jo em posiciono a favor tan de l'avortament com de la teoria d'Aristòtil. Per què? Doncs perquè si pensem en què el fetus en acte serà un nadó amb una mare adolescent, sense recursos o drogoaddicta en potència, l'acció més coherent que podrem dur a terme serà la de prevenir-lo d'aquest patiment a través de l'obstrucció de l'entrada en aquest món. I és que aquest mètode és el mateix que realitzem sobre els malalts terminals, tanmateix, en aquest cas el nombre d'opositors és molt més reduït. Per tant, convido a tots aquells que es mostrin contraris d'aquesta mesura a pensar des d'aquest punt de vista, i potser així podrem evitar que el nombre d'orfes, de delinqüència infantil o de llàgrimes vessades per a infants empetiteixi fins al punt de desaparèixer.
19 de desembre del 2010
14 de desembre del 2010
WIKILEAKS
Avui, gràcies a Julian Assange, podem confirmar que s'enxampa abans a un mentider que a un coix. I és que les grans eminències mundials ens han tingut enganyats durant anys assegurant-nos que la utopia de la democràcia era a les nostres mans. Tanmateix, els documents divulgats per Wikileaks han corroborat el que temíem: el món està controlat per uns personatges sense escrúpols a qui no els importa trepitjar a un país sencer per tal d'extreure'n un benefici. Així doncs, el poble, que en un principi havia d'ésser l'òrgan cabdal en la presa de decisions, ha quedat relegat per una infinitat de mentides que pretenien ocultar-se sota l'innocent antifaç patriòtic amb què es guarnia el govern nord-americà. D'aquesta manera, no podem permetre que el pastor que ha conduït al ramat fins a la seva llibertat quedi presoner en la nova teranyina de mentides que ha estat filada pels corruptes de sempre.
21 de novembre del 2010
16 de novembre del 2010
Mite del Tir Alat
Amb el Mite del Tir Alat, Plató ens explica:
- La teoria de l'ànima
- La teoria de les virtuds ètiques
- La teoria social
1- Treballadors: ànima concupiscible
2- Militars: ànima irascible, valents i agressius
3- Governants: ànma racional, prudència, per tant, eviten l'impudència.
- Reencarnació / transmigració.
Premi per a una vida virtuosa: ascendir en l'escala de les ànimes en una vida futura:
reencarnació.
- Purificació
És el pas del món sensible (material) al món de les idees (perfecció)
- Cos = vehicle i presó de l'ànima
- La teoria de l'ànima
- La teoria de les virtuds ètiques- La teoria social
1- Treballadors: ànima concupiscible
2- Militars: ànima irascible, valents i agressius
3- Governants: ànma racional, prudència, per tant, eviten l'impudència.
- Reencarnació / transmigració.
Premi per a una vida virtuosa: ascendir en l'escala de les ànimes en una vida futura:
reencarnació.
- Purificació
És el pas del món sensible (material) al món de les idees (perfecció)
- Cos = vehicle i presó de l'ànima
14 de novembre del 2010
Nick Vujicic (Subtitulado) - ¿Vas a acabar siendo fuerte?
Aquest es un video que he trobat per internet. Penso que l'havia de penjar, perquè realment val molt la pena "perdre" uns minuts per veure'l i adonar-te que hi ha coses tant simples com donar la mà o fer una abraçada que no són possibles de fer per tothom.
Es realment un video per reflexionar-hi i valorar totes les petites coses que tenim.
Es realment un video per reflexionar-hi i valorar totes les petites coses que tenim.
El Mite de la Caverna ( Simbologia i interpretacó..)
Buscant per internet he trobat aquest quadre on explica alguns dels trets més importants del Mite de la Caverna que pot ajudar a entendre'l millor.| SÍMBOLOS DEL MITO DE LA CAVERNA Y SU INTERPRETACIÓN | ||
| DIMENSIÓN ANTROPOLÓGICA | ||
| SÍMBOLOS DEL MITO | INTERPRETACIÓN EN LA VIDA REAL | |
| prisioneros | el hombre en la medida en que vive inserto en el mundo sensible y sus valores | |
| conocimiento de sí mismos como siendo meras sombras | identificación de la realidad humana con el cuerpo | |
| liberación del prisionero | liberación del hombre y descubrimiento del mundo verdadero (Mundo de las Ideas) | |
| el cautivo pierde las cadenas, reconoce los objetos en la caverna, sube al mundo exterior y reconoce los objetos del mundo exterior | el filósofo libera moral e intelectualmente su alma de las limitaciones y ataduras del cuerpo y del mundo sensible y asciende al mundo de las Ideas; práctica de la dialéctica o filosofía | |
| conocimiento de sí mismo en el mundo exterior | tras el ejercicio de la filosofía, identificación de la realidad humana con el alma | |
| DIMENSIÓN ONTOLÓGICA Y EPISTEMOLÓGICA | ||
| SÍMBOLOS DEL MITO | INTERPRETACIÓN EN LA VIDA REAL | |
| TIPO DE REALIDAD | TIPO DE REALIDAD | TIPO DE SABER |
| MUNDO SUBTERRÁNEO | MUNDO QUE SE DA A LOS SENTIDOS (o mundo sensible) | OPINIÓN |
| las sombras en el fondo de la caverna | las sombras y los reflejos de los objetos | conjetura |
| los objetos de la caverna | los objetos naturales y artificiales | creencia |
| la luz del fuego | el sol | |
| MUNDO EXTERIOR | MUNDO INTELIGIBLE O MUNDO DE LAS IDEAS | CIENCIA |
| las sombras y reflejos en el agua de las cosas exteriores | las ideas matemáticas | pensamiento discursivo |
| las cosas exteriores mismas y, por la noche, la luna y los objetos celestes | las Ideas superiores | inteligencia |
| el sol mismo | la Idea de Bien | |
| conocimiento como subida al mundo exterior | conocimiento o ciencia estricta o filosofía como “ascensión al ser” (al mundo de las Ideas) | |
| DIMENSIÓN MORAL Y POLÍTICA DEL MITO | ||
| SÍMBOLOS DEL MITO | INTERPRETACIÓN EN LA VIDA REAL | |
| necesidad en el proceso de liberación del prisionero (por eso Platón emplea con frecuencia expresiones del tipo “si le forzáramos”, “si a la fuerza se le arrastrara”) |
| |
| el prisionero liberado baja de nuevo al mundo de la caverna | el filósofo no puede limitarse a la mera contemplación de las ideas; tiene la obligación moral de volver su mirada hacia el mundo y ayudar a la liberación de las demás personas | |
| el prisionero liberado que es perseguido y asesinado por sus compañeros | el proceso y muerte de Sócrates y de todos aquellos que insisten en mostrar la verdad a los hombres | |
| comprensión del papel que tiene el sol en la vida, realidad y gobierno de las cosas | comprensión del papel que tiene la Idea del Bien como el principio que crea, da inteligibilidad a la realidad e ilumina la vida moral y política | |
Plató
-Teoria de les idees: 
El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que són, en contraposició a les coses sensibles: absolutes (la Idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res), úniques (sols hi ha una Idea de bellesa), universals (aplicables a molts individus), immaterials i independent del món sensible. El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.
-Teoria del coneixement:
a. Els graus de coneixement:
- Imaginació (eikasia): l'art imitatiu està molt allunyat de la veritat. El pintor copia els objectes dels Món Sensible, és un imitador d'aparences i no d'allò real.
"Bien lejos, pues, de lo verdadero está el arte imitativo; y según parece la razón de que lo produzca todo está en que no alcanza sino muy poco de cada cosa y en que este poco es mero fantasma. Así, decimos que el pintor nos pintará un zapatero, un carpintero y los demás artesanos, sin entender nada de las artes de estos hombres;" La República, 598 b.
- Pensament (diànoia): l'ànima parteix d'imitacions sensibles, d'hipòtesis, i dedueix conclusions que ja estan apartades del Món Sensible. El matemàtic a partir de representacions visibles (dibuix d'un triangle) raona a la recerca d'unes conclusions que només "poden veure's amb els ulls de la intel·ligència" (La República, 510 e)
- Coneixement (noesi): té per objectiu el coneixement de les Idees. El procediment s'anomena: dialèctica. La raó no utilitza en aquest cas imatges de Món Sensible, es passa d'Idea a Idea. És un raonament estrictament abstracte.
13 de novembre del 2010
28 d’octubre del 2010
14 d’octubre del 2010
Ets partidari de Hippias o bé de Calicles?
Mariona Serra
Si haig de triar entre Hippias i Calicles, em quedo amb el primer, ja que és defensor de la democràcia, el sistema que millor defensa els drets humans ( Calicles el critica, dient que és antinatural, i no hi estic d'acord). A més, Hippias diu que la llei ha d'afavorir la igualtat natural dels éssers humans i, en canvi, Calicles diu que ha d'existir una jerarquia social i una desigualtat. No trobo lògica aquesta necessitat de crear desigualtats.
Marta Roca Jo també sóc partidària de la teoria defensada per Hippias, atès que si bé és cert que tots tenim un origen comú i tots depenem d'una sèrie d'elements imprescindibles per poder sobreviure, seria contradictori que ens tractéssim de manera diferent per culpa d'unes lleis que els mateixos humans hem creat posteriorment i que provablement estan creades des de la subjectivitat que ens és gairebé impossible d'abolir. Per tant, considero que aquesta teoria és la més noble, ja que no divideix als indiviuds pels béns materials que puguin tenir, sinó que pel contrari els iguala.
Aida Bruy Hippias defensa la igualtat natural per tots els éssers, encara que no tots tinguin el mateix coneixement. Tothom és igual i per tant Hippias també defensa la democràcia ja que tota persona ha de tenir el mateix dret a votar.
Pel contrari, Calicles defensa la llei social (Nomos), que diu que la societat ha de està estructurada en jerarquies o classes socials i afavoreix la desigualtat. Calicles creu que la natura ens crea desiguals i per això està en contra de la democràcia, perquè ens fa iguals. Aquesta teoria la podríem comparar amb el Darwinisme social.
És per això que jo sóc més partidària de Hippias que de Calicles, perquè crec que totes les persones són iguals i que tots tenim els mateixos drets i oportunitats. No crec que la societat hagi de estar estructurada en jerarquies ja que molts cops això s’oposa discriminar les classes socials més baixes
Meritxell Català Com les meves companyes, jo estic més a favor de Hippias ja que defensa la igualtat natural per sobre la nomos, és a dir, tracta a tothom per igual i no existeixen classes. Defensa l'autarquia de l'individu i estava en contra les lleis que oprenien als més dèbils. Penso que la seva forma de pensar es més lliberal que la de Calicles ja que aquest, defensa les desigualtats i penso que precisament hem de tenir una societat igualatòria per a tots on no hi hagi diferència de raçes, ni de classes i ser tots iguals.
Si haig de triar entre Hippias i Calicles, em quedo amb el primer, ja que és defensor de la democràcia, el sistema que millor defensa els drets humans ( Calicles el critica, dient que és antinatural, i no hi estic d'acord). A més, Hippias diu que la llei ha d'afavorir la igualtat natural dels éssers humans i, en canvi, Calicles diu que ha d'existir una jerarquia social i una desigualtat. No trobo lògica aquesta necessitat de crear desigualtats.
Marta Roca Jo també sóc partidària de la teoria defensada per Hippias, atès que si bé és cert que tots tenim un origen comú i tots depenem d'una sèrie d'elements imprescindibles per poder sobreviure, seria contradictori que ens tractéssim de manera diferent per culpa d'unes lleis que els mateixos humans hem creat posteriorment i que provablement estan creades des de la subjectivitat que ens és gairebé impossible d'abolir. Per tant, considero que aquesta teoria és la més noble, ja que no divideix als indiviuds pels béns materials que puguin tenir, sinó que pel contrari els iguala.
Aida Bruy Hippias defensa la igualtat natural per tots els éssers, encara que no tots tinguin el mateix coneixement. Tothom és igual i per tant Hippias també defensa la democràcia ja que tota persona ha de tenir el mateix dret a votar.
Pel contrari, Calicles defensa la llei social (Nomos), que diu que la societat ha de està estructurada en jerarquies o classes socials i afavoreix la desigualtat. Calicles creu que la natura ens crea desiguals i per això està en contra de la democràcia, perquè ens fa iguals. Aquesta teoria la podríem comparar amb el Darwinisme social.
És per això que jo sóc més partidària de Hippias que de Calicles, perquè crec que totes les persones són iguals i que tots tenim els mateixos drets i oportunitats. No crec que la societat hagi de estar estructurada en jerarquies ja que molts cops això s’oposa discriminar les classes socials més baixes
Meritxell Català Com les meves companyes, jo estic més a favor de Hippias ja que defensa la igualtat natural per sobre la nomos, és a dir, tracta a tothom per igual i no existeixen classes. Defensa l'autarquia de l'individu i estava en contra les lleis que oprenien als més dèbils. Penso que la seva forma de pensar es més lliberal que la de Calicles ja que aquest, defensa les desigualtats i penso que precisament hem de tenir una societat igualatòria per a tots on no hi hagi diferència de raçes, ni de classes i ser tots iguals.
3 d’octubre del 2010
6-Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, raó, lleis, etc, dictat pel capritx.
7-Arkhé: principi o element del qual es compon tot el que existeix
8-Àtom: Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d'un element químic i n'és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
9-Canvi: pas del mite al lógs.
10-Dialectica: Nom donat a la teologia, generalment de caire protestant, que insisteix en l'oposició entre Déu i home, fe i raó, etc.
7-Arkhé: principi o element del qual es compon tot el que existeix
8-Àtom: Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d'un element químic i n'és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
9-Canvi: pas del mite al lógs.
10-Dialectica: Nom donat a la teologia, generalment de caire protestant, que insisteix en l'oposició entre Déu i home, fe i raó, etc.
1 d’octubre del 2010
Vocabulari dels Presocràtics
1. 4 elements: són l'aire, l'aigua, la terra i el foc. Empédocles considerava que eren el principi de tot i que estaven dins d'una "esfera".
2. Aigua: és considerada l'arkhé o origen de tot segons Tales de Milet. Va manifestar que la Terra estava sobre l'aigua i va defensar que tot neix de l'humitat, i per tant, de l'aigua.
3. Aire: segons Anaxímenes, l'aire és el fonament de les coses.
4. Amor: és el que experimentem els éssers humans quan sentim una inclinació en la qual s'expressa l'origen d'allò que uneix la naturalesa. L'amor simbolitza estabilitat i plenitud. També se sap, segons Empèdocles, que l'amor és font de creativitat. En definitiva, l'amor és una força que arrossega als éssers i que, en els humans, adquireix les manifestacions més sorprenents.
5. Ápeiron: és un terme creat per Anaximandre, que significa "principi i element de les coses existents, i conté la causa del naixement i la destrucció del món". Podem dir per tant, que per Anaximandre, l'arkhé és l'ápeiron. L'ápeiron és un concepte indeterminat i imprecís, com un fons imaginari.
6- Ésser: El fet d'existir, existència
7- Foc: Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos (segons Heràclit és l’origen de tot).
8- Harmonia: Justa adaptació de les parts o coses que formen un tot.
9- Homeomeria: Segons Anaxàgores es tracta d’unes llavors que tots els éssers tenim i que defineixen l’espècie de la que formem part.
10- Logos: Terme d'origen grec que pot significar 'paraula', 'raó' o 'concepte'. En definitiva, és la intel•ligència de l'home i també la paraula lligades al pensament racional.
2. Aigua: és considerada l'arkhé o origen de tot segons Tales de Milet. Va manifestar que la Terra estava sobre l'aigua i va defensar que tot neix de l'humitat, i per tant, de l'aigua.
3. Aire: segons Anaxímenes, l'aire és el fonament de les coses.
4. Amor: és el que experimentem els éssers humans quan sentim una inclinació en la qual s'expressa l'origen d'allò que uneix la naturalesa. L'amor simbolitza estabilitat i plenitud. També se sap, segons Empèdocles, que l'amor és font de creativitat. En definitiva, l'amor és una força que arrossega als éssers i que, en els humans, adquireix les manifestacions més sorprenents.
5. Ápeiron: és un terme creat per Anaximandre, que significa "principi i element de les coses existents, i conté la causa del naixement i la destrucció del món". Podem dir per tant, que per Anaximandre, l'arkhé és l'ápeiron. L'ápeiron és un concepte indeterminat i imprecís, com un fons imaginari.
6- Ésser: El fet d'existir, existència
7- Foc: Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos (segons Heràclit és l’origen de tot).
8- Harmonia: Justa adaptació de les parts o coses que formen un tot.
9- Homeomeria: Segons Anaxàgores es tracta d’unes llavors que tots els éssers tenim i que defineixen l’espècie de la que formem part.
10- Logos: Terme d'origen grec que pot significar 'paraula', 'raó' o 'concepte'. En definitiva, és la intel•ligència de l'home i també la paraula lligades al pensament racional.
16. Mite: els mites són les narracions i doctrines tradicionals, no justificades racionalment, que explicaven als grec quin era l'origen del món i del home, el nombre de Deus que hi havia, etc. Amb l'aparició de la filosofia, els mites van competir amb les descripcions naturals que intentaven explicar els esdeveniments bàsics de la naturalesa i el sentit últim de l'existència.
17. Necessitat: El concepte de necessitat al llarg de la història de la filosofia ha estat entès en molt diversos sentits, segons els quals han estat establerts els més diversos tipus de necessitat: com a resultat de la coacció, com a condició del bé i com a impossibilitat que una cosa no sigui com és (Aristòtil); com a necessitat lògica, física i metafísica, com a necessitat absoluta i condicional hipotètica, com a necessitat formal i material i com a necessitat coactiva i teleològica (escolàstica); com a necessitat metafísica o absoluta, lògica o matematicogeomètrica, física o hipotètica i moral o teleològica (Leibniz); com a simple costum (Hume); com a allò en què la conformitat amb el real és determinant segons les condicions generals de l'experiència (Kant); i com a necessitat lògica o incondicionada, com a necessitat essencial i accidental, com a necessitat cognoscitiva, o intel·lecció de la necessitat, i com a necessitat real, que pot ésser no solament física, sinó també orgànica i estructural (N.Hartmann). La doctrina que estableix la necessitat com a principi del real és anomenada necessitarisme, bé que hom la coneix generalment com a determinisme .
18. No-ésser: El que no és
19. Nombre: Es defineix generalment el nombre com una col·lecció d’unitats o, per parlar amb més precisió, com la síntesi de l'u i el múltiple. Tot nombre, en efecte, és un, ja que es representa per una intuïció simple de l’esperit i se li dóna un nom, però aquesta unitat és la d’una suma; abraça una multiplicitat de parts que poden considerar-se aïlladament.
20. Noûs: Intel.ligència natural
21. Odi: Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú.22.Opinió (via):Segons aquesta via, no s'ha d'esdevenir sinò ser.El èsser és, i el no-èsser no és, resultant l'imposible el tránsito el canvi del èsser al no-èsser o a la invers. Tant el pensament com l'expresió tenen l'èsser: "El mateix és el pensar i el èsser.
23.Ordre:
24.Panta rei: Segons la filosofia d'Heràclit tot flueix ( panta rei)
25.Physis: naturalesa
26.Termes oposats: Segons Heràclit, tot canvi té lloc entre els oposats; la unitat depén d’una delicada reacció entre aquests oposats; totes les coses han de canviar per mantenir l’equilibri total del cosmos.
27.Transmigració: Segons Pitàgores, la doctrina de la transmigració de les almes ( orfisme)
28.Veritat (via): Segons Parmènides, s’ocupa “del que és” i exposa diferents arguments que demostren els seus atributs. És indestructible, homogèni immòbil i perfecte.
25 de setembre del 2010
Textos dels presocràtics
MARTA ROCA
- Aprender a vivir: La idea principal del text és que la filosofia és un bon recurs per afrontar els problemes que sorgeixen a la vida, com pot ser la mort.
- Els pre-socràtics: Aquest text ens vol transmetre dues coses. Primerament defensa que la matèria no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, i en segon lloc admet que la filosofia neix de la discòrdia, atès que cada filòsof defensa una teoria diferent.
- Anaximandre: Defensa que l’origen és infinit i indeterminat.
- Anaxímenes: Considera que l’aire és l’origen perquè, al igual que la nostra ànima, ens manté units.
- Pitagòrics: Opinen que l’origen són les matemàtiques a causa de la semblances que comparteixen amb els éssers i el seu entorn. També consideren que els números són els creadors dels elements oposats (parell, imparell). Per últim defensen que hi ha un llaç d’unió entre els Déus i els homes (igualtat geomètrica).
- Heràclit: Defensa varies qüestions:
1- El món està fet d’elements oposats.
2- La vida canvia contínuament.
3- Tot parteix d’un únic origen.
4- Els 4 elements (foc, aire, aigua, terra) tenen un fort vincle.
5- No hi ha un únic món.
6- La realitat és el resultat de la relació que existeix entre els elements oposats.
- Parmènides: Defensa que el fet de pensar és el que ens manté en vida i que els ignorants no són res, és a dir, l’origen és la intel·ligència.
- Els pre-socràtics: Aquest text ens vol transmetre dues coses. Primerament defensa que la matèria no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, i en segon lloc admet que la filosofia neix de la discòrdia, atès que cada filòsof defensa una teoria diferent.
- Anaximandre: Defensa que l’origen és infinit i indeterminat.
- Anaxímenes: Considera que l’aire és l’origen perquè, al igual que la nostra ànima, ens manté units.
- Pitagòrics: Opinen que l’origen són les matemàtiques a causa de la semblances que comparteixen amb els éssers i el seu entorn. També consideren que els números són els creadors dels elements oposats (parell, imparell). Per últim defensen que hi ha un llaç d’unió entre els Déus i els homes (igualtat geomètrica).
- Heràclit: Defensa varies qüestions:
1- El món està fet d’elements oposats.
2- La vida canvia contínuament.
3- Tot parteix d’un únic origen.
4- Els 4 elements (foc, aire, aigua, terra) tenen un fort vincle.
5- No hi ha un únic món.
6- La realitat és el resultat de la relació que existeix entre els elements oposats.
- Parmènides: Defensa que el fet de pensar és el que ens manté en vida i que els ignorants no són res, és a dir, l’origen és la intel·ligència.
MERI CATALÀ
-Aprende a vivir: Ens parla que la filosofia és un recurs més per poder combatre els problemes. El fet que sigui humor negre no implica que sigui una burla sinó que tracta de drematitzar-ho.
-Els pre-socràtics:en el text veiem com ens mostra l'arkhe que és la naturalesa i ens diu que allo que sempre ha existit no pot ser destruït i allo que mai ha existit no pot ser creat de cop, sinò que tot passa per diferents transformacions.
-Anaximandre: creu que l'origen de tot està en l'apeiron que és infinit.
-Anaxímenes: defensa que el principi de tot està en l'aire.
-Pitagòrics: aquests pensadors creien que els nùmeros eren el principi material de les coses. Creien que els nombres i l'èsser compartien semblances.
-Heràclit: defensaven un món ple de contradiccions ( el món es el joc dels oposats).
-Parmènides: diu que perquè els èssers poguem estar en plena activitat ens cal pensar.
-Els pre-socràtics:en el text veiem com ens mostra l'arkhe que és la naturalesa i ens diu que allo que sempre ha existit no pot ser destruït i allo que mai ha existit no pot ser creat de cop, sinò que tot passa per diferents transformacions.
-Anaximandre: creu que l'origen de tot està en l'apeiron que és infinit.
-Anaxímenes: defensa que el principi de tot està en l'aire.
-Pitagòrics: aquests pensadors creien que els nùmeros eren el principi material de les coses. Creien que els nombres i l'èsser compartien semblances.
-Heràclit: defensaven un món ple de contradiccions ( el món es el joc dels oposats).
-Parmènides: diu que perquè els èssers poguem estar en plena activitat ens cal pensar.
MARIA PÉREZ
-Aprende a vivir: Aquest text ens presenta la filosofia com un possible recurs que, mitjançant l'humor, ens pot ajudar a l'hora d'afrontar certs problemes, com ara la mort.
-Els pre-socràtics: Aquest text desprèn dues idees principals; la primera és que els presocràtics estaven d'acord amb el fet que no hi ha res que neixi i pereixi, sinó que tot experimenta una constant tranformació. Per altra banda, però, cada filòsof presocràtic té una teoria diferent respecte a l'origen de tot.
-Anaximandre: Per a aquest filòsof, l'origen és l'infinit, també conegut com a "ápeiron".
-Anaxímenes: Anaxímenes considera que l'aire és l'origen de tot ja que és gràcies a ell que podem respirar i la respiració és una font de vida.
-Pitagòrics: El grup dels pitàgorics es va dedicar a estudiar a fons la ciència de les matemàtiques fins a un punt que els seus filòsofs creien que l'origen de tot calia buscar-lo en els nombres, capaços de crear llaços d'unió tals com "dreta i esquerra" o "bé i mal".
-Heràclit: Defensa que l'harmonia s'origina a partir de la diversitat. Per tant, vivim en un món on tot són contradiccions que a al vegada serveixen per complementar-se les unes a les altres.
-Parmènides: Parmènides creu que l'acció de pensar és l'encarregada de mantenir amb vida els éssers humans.
-Els pre-socràtics: Aquest text desprèn dues idees principals; la primera és que els presocràtics estaven d'acord amb el fet que no hi ha res que neixi i pereixi, sinó que tot experimenta una constant tranformació. Per altra banda, però, cada filòsof presocràtic té una teoria diferent respecte a l'origen de tot.
-Anaximandre: Per a aquest filòsof, l'origen és l'infinit, també conegut com a "ápeiron".
-Anaxímenes: Anaxímenes considera que l'aire és l'origen de tot ja que és gràcies a ell que podem respirar i la respiració és una font de vida.
-Pitagòrics: El grup dels pitàgorics es va dedicar a estudiar a fons la ciència de les matemàtiques fins a un punt que els seus filòsofs creien que l'origen de tot calia buscar-lo en els nombres, capaços de crear llaços d'unió tals com "dreta i esquerra" o "bé i mal".
-Heràclit: Defensa que l'harmonia s'origina a partir de la diversitat. Per tant, vivim en un món on tot són contradiccions que a al vegada serveixen per complementar-se les unes a les altres.
-Parmènides: Parmènides creu que l'acció de pensar és l'encarregada de mantenir amb vida els éssers humans.
MARIONA SERRA
- Aprendre a vivir: Ens parla de la mort des del punt de vista de la filosofia, tot utilitzant l'humor negre. No vol dir pas que es burli d'un tema tant seriós com és la mort, sinó que ens diu que cal afrontar-la amb naturalitat i sense cap por.
- Els pre-socràtics: L'arkhé és diferent segons cada filòsof, però tots creuen que la naturalesa es transforma constantment.
- Anaximandre: Crea el terme ápeiron per a descriure l'origen de tot, el qual és indeterminat i infinit.
- Anaxímenes: L'aire és el principi de totes les coses.
- Pitagòrics: Aquest grup de filòsofs va veure moltes semblances entre els nombres i els éssers vius, és per això que van creure que l'arkhé està en els nombres (matemàtiques). També defensaven que els nombres creaven una unió entre elements contraris, com per exemple "masculí i femení".
- Heràclit: Creu que de la diversitat en neix l'harmonia. També afirma que l'origen o arkhé es troba en el foc ("tot canvia en el foc, i el foc, en tot").
- Parmènides: El fet de pensar és el que realment mou els éssers humans i per tant, els fa intel·ligents.
- Demòcrit i Leucip: Defensen l'existència de dos elements: l'ésser i el no-esser. El primer és ple i sòlid, i el segon és el buit. Els dos elements units, són la causa material de totes les coses existents.
21 de setembre del 2010
12 de setembre del 2010
Wittgenstein en el banquillo
 |
| Ludwig Wittgenstein |
MARTA ROCA: En Màrius juga amb la polisèmia de la paraula “banquillo” per fer referència tant a la banqueta del terreny de joc, on transcorren els fets, com a la banqueta dels acusats, ja que l’Ibra jutja i condemna a en Guardiola perquè considera que l’ha rebutjat sense cap mena de justificació, una actitud irracional que segons ell només podria adoptar un filòsof. La idea principal del text és que, malgrat l’Ibra ho ignori, tots som filòsofs perquè a l’hora de prendre una decisió tots tenim aquest comportament. A més també remarca que saber elegir la filosofia sàvia és important i ho justifica comparant els valors positius d’en Guardiola amb els negatius de l’Ibra.
AIDA BRUY: El títol de la noticia “ Wittgenstein en el banquillo” es pot referir a que per l’Ibra la filosofía i la manera de fer de Pep Guardiola estan en la banqueta dels acusats. Carol compara la filosofía de Guardiola amb la de Wittgenstein, ja que es basa en la lógica i la ética. La idea principal que vol comunicar Marius Carol es que tots sóm filosof i que és important saber escullir una filosofía de vida adequada.
MARIA PÉREZ: El títol és justificat a través de la polisèmia de la paraula "banquillo", que tant es refereix a la banqueta del terreny de joc com a la banqueta del jutjat. La idea principal és que tots som filòsofs però que, a la vegada, hem de ser capaços d'escollir la filosfia més adequada i que ens porti pel bon camí. Les actituds de Pep Guardiola i Ibrahimovic, bona i dolenta, respectivament, serveixen per argumentar aquesta idea.
MERI CATALÀ: En aquest article Marius Carol ens comenta la tàctica que utilitza Guardiola als seus jugadors i els valors que els inculca, com ara la constància, honestedat, col.lectivitat, humilitat, voluntat,etc i d’aquesta manera els motiva. Es per aquest motiu que Guardiola afirma que marxarà del Barça només quan no vegi il.lusió en els ulls dels seus futbolistas, una manera de pensar força semblant a la del filòsof Wittgenstein. Màrius Carol juga amb la polisèmia de les paraules i es per això que quan diu “Wittgenstein en el banquillo” té dos significats: un és el del camp de futbol i l’altre el banquillo dels acusats. També ens fa una última reflexió dient que tots aquells que saben afrontar de forma personal els problemas que la vida comporta, són d’alguna manera filòsofs i el fet que Ibra hàgi utilitzat el terme filòsof despectivamente no vol dir que sigui un insult.
MARIONA SERRA: Màrius Carol utilitza al reconegut filòsof Wittgenstein per a referir-se a Pep Guardiola, ja que també és considerat filòsof per les seves estratègies, basades sobretot en la transmissió de valors als jugadors. Ibrahimovic no ha respectat la tècnica de Guardiola i és per això que jutja la filosofia i en certa manera condemna a l’entrenador al “banquillo” ( Carol utilitza un doble sentit: la banqueta del camp de futbol i la banqueta dels acusats). Carol ens vol transmetre que qualsevol de nosaltres pot ser un filòsof, ja que per això només cal afrontar de forma personal els problemes de la vida. Ho argumenta amb dos exemples contrastats: per una banda, Guardiola, que ha sabut escollir la filosofia sabia, i per altra banda, Ibrahimovic, qui no ha actuat bé i per tant no ha escollit la filosofia adequada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)