El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que són, en contraposició a les coses sensibles: absolutes (la Idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res), úniques (sols hi ha una Idea de bellesa), universals (aplicables a molts individus), immaterials i independent del món sensible. El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.
-Teoria del coneixement:
a. Els graus de coneixement:
- Imaginació (eikasia): l'art imitatiu està molt allunyat de la veritat. El pintor copia els objectes dels Món Sensible, és un imitador d'aparences i no d'allò real.
"Bien lejos, pues, de lo verdadero está el arte imitativo; y según parece la razón de que lo produzca todo está en que no alcanza sino muy poco de cada cosa y en que este poco es mero fantasma. Así, decimos que el pintor nos pintará un zapatero, un carpintero y los demás artesanos, sin entender nada de las artes de estos hombres;" La República, 598 b.
- Pensament (diànoia): l'ànima parteix d'imitacions sensibles, d'hipòtesis, i dedueix conclusions que ja estan apartades del Món Sensible. El matemàtic a partir de representacions visibles (dibuix d'un triangle) raona a la recerca d'unes conclusions que només "poden veure's amb els ulls de la intel·ligència" (La República, 510 e)
- Coneixement (noesi): té per objectiu el coneixement de les Idees. El procediment s'anomena: dialèctica. La raó no utilitza en aquest cas imatges de Món Sensible, es passa d'Idea a Idea. És un raonament estrictament abstracte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada