És provable que si algun barceloní observa aquest paisatge opini que es tracta d’un indret íntim i tranquil, puix que la ciutat de Barcelona està plegada d’edificis llargaruts i de carrers permanentment transitats que viuen l’estrès diari de centenars d’individus que es dirigeixen cap a la seva feina, cap al seu institut o que senzillament intenten creuar un pas de vianants evitant l’envestida d’un taxi groc i negre que travessa la ciutat a una velocitat vertiginosa per tal de complir amb les ordres del seu client, qui vol agafar l’avió que en deu minuts s’enlairarà direcció a París. En canvi, si la persona que contempla el paisatge és un pagès de l’Espanya profunda, pensaria que es tracta d’un espai terriblement antropitzat i llençaria quatre renecs tot maleint l’afany de l’home de malmetre la natura per convertir el món en un indret materialista i amb un alt índex de delinqüència. Així doncs, el fet que d’un mateix paisatge en puguem extreure tantes conclusions em condueix a qüestionar-me sobre l’existència de l’objectivitat, ja que jo mateixa, a través de les ulleres verdes que podeu veure a la fotografia, observo aquest indret limitada per una taca impossible de netejar que des del naixement d’aquests binocles assetgen la meva visió envers el món.
És provable que si algun barceloní observa aquest paisatge opini que es tracta d’un indret íntim i tranquil, puix que la ciutat de Barcelona està plegada d’edificis llargaruts i de carrers permanentment transitats que viuen l’estrès diari de centenars d’individus que es dirigeixen cap a la seva feina, cap al seu institut o que senzillament intenten creuar un pas de vianants evitant l’envestida d’un taxi groc i negre que travessa la ciutat a una velocitat vertiginosa per tal de complir amb les ordres del seu client, qui vol agafar l’avió que en deu minuts s’enlairarà direcció a París. En canvi, si la persona que contempla el paisatge és un pagès de l’Espanya profunda, pensaria que es tracta d’un espai terriblement antropitzat i llençaria quatre renecs tot maleint l’afany de l’home de malmetre la natura per convertir el món en un indret materialista i amb un alt índex de delinqüència.
ResponEliminaAixí doncs, el fet que d’un mateix paisatge en puguem extreure tantes conclusions em condueix a qüestionar-me sobre l’existència de l’objectivitat, ja que jo mateixa, a través de les ulleres verdes que podeu veure a la fotografia, observo aquest indret limitada per una taca impossible de netejar que des del naixement d’aquests binocles assetgen la meva visió envers el món.