13 de novembre del 2010

L'objectivitat existeix?


1 comentari:

  1. És provable que si algun barceloní observa aquest paisatge opini que es tracta d’un indret íntim i tranquil, puix que la ciutat de Barcelona està plegada d’edificis llargaruts i de carrers permanentment transitats que viuen l’estrès diari de centenars d’individus que es dirigeixen cap a la seva feina, cap al seu institut o que senzillament intenten creuar un pas de vianants evitant l’envestida d’un taxi groc i negre que travessa la ciutat a una velocitat vertiginosa per tal de complir amb les ordres del seu client, qui vol agafar l’avió que en deu minuts s’enlairarà direcció a París. En canvi, si la persona que contempla el paisatge és un pagès de l’Espanya profunda, pensaria que es tracta d’un espai terriblement antropitzat i llençaria quatre renecs tot maleint l’afany de l’home de malmetre la natura per convertir el món en un indret materialista i amb un alt índex de delinqüència.
    Així doncs, el fet que d’un mateix paisatge en puguem extreure tantes conclusions em condueix a qüestionar-me sobre l’existència de l’objectivitat, ja que jo mateixa, a través de les ulleres verdes que podeu veure a la fotografia, observo aquest indret limitada per una taca impossible de netejar que des del naixement d’aquests binocles assetgen la meva visió envers el món.

    ResponElimina