Vocabulari dels Presocràtics

1. 4 elements: són l'aire, l'aigua, la terra i el foc. Empédocles considerava que eren el principi de tot i que estaven dins d'una "esfera".

2. Aigua: és considerada l'arkhé o origen de tot segons Tales de Milet. Va manifestar que la Terra estava sobre l'aigua i va defensar que tot neix de l'humitat, i per tant, de l'aigua.

3. Aire: segons Anaxímenes, l'aire és el fonament de les coses.

4. Amor: és el que experimentem els éssers humans quan sentim una inclinació en la qual s'expressa l'origen d'allò que uneix la naturalesa. L'amor simbolitza estabilitat i plenitud. També se sap, segons Empèdocles, que l'amor és font de creativitat. En definitiva, l'amor és una força que arrossega als éssers i que, en els humans, adquireix les manifestacions més sorprenents.

5. Ápeiron: és un terme creat per Anaximandre, que significa "principi i element de les coses existents, i conté la causa del naixement i la destrucció del món". Podem dir per tant, que per Anaximandre, l'arkhé és l'ápeiron. L'ápeiron és un concepte indeterminat i imprecís, com un fons imaginari.
6- Ésser: El fet d'existir, existència
7- Foc: Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos (segons Heràclit és l’origen de tot).
8- Harmonia: Justa adaptació de les parts o coses que formen un tot.
9- Homeomeria: Segons Anaxàgores es tracta d’unes llavors que tots els éssers tenim i que defineixen l’espècie de la que formem part.
10- Logos: Terme d'origen grec que pot significar 'paraula', 'raó' o 'concepte'. En definitiva, és la intel•ligència de l'home i també la paraula lligades al pensament racional.

16. Mite: els mites són les narracions i doctrines tradicionals, no justificades racionalment, que explicaven als grec quin era l'origen del món i del home, el nombre de Deus que hi havia, etc. Amb l'aparició de la filosofia, els mites van competir amb les descripcions naturals que intentaven explicar els esdeveniments bàsics de la naturalesa i el sentit últim de l'existència.

17. Necessitat: El concepte de necessitat al llarg de la història de la filosofia ha estat entès en molt diversos sentits, segons els quals han estat establerts els més diversos tipus de necessitat: com a resultat de la coacció, com a condició del bé i com a impossibilitat que una cosa no sigui com és (Aristòtil); com a necessitat lògica, física i metafísica, com a necessitat absoluta i condicional hipotètica, com a necessitat formal i material i com a necessitat coactiva i teleològica (escolàstica); com a necessitat metafísica o absoluta, lògica o matematicogeomètrica, física o hipotètica i moral o teleològica (Leibniz); com a simple costum (Hume); com a allò en què la conformitat amb el real és determinant segons les condicions generals de l'experiència (Kant); i com a necessitat lògica o incondicionada, com a necessitat essencial i accidental, com a necessitat cognoscitiva, o intel·lecció de la necessitat, i com a necessitat real, que pot ésser no solament física, sinó també orgànica i estructural (N.Hartmann). La doctrina que estableix la necessitat com a principi del real és anomenada necessitarisme, bé que hom la coneix generalment com a determinisme .

18. No-ésser: El que no és

19. Nombre: Es defineix generalment el nombre com una col·lecció d’unitats o, per parlar amb més precisió, com la síntesi de l'u i el múltiple. Tot nombre, en efecte, és un, ja que es representa per una intuïció simple de l’esperit i se li dóna un nom, però aquesta unitat és la d’una suma; abraça una multiplicitat de parts que poden considerar-se aïlladament.

20. Noûs: Intel.ligència natural

21. Odi: Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú.
22.Opinió (via):Segons aquesta via, no s'ha d'esdevenir sinò ser.El èsser és, i el no-èsser no és, resultant l'imposible el tránsito el canvi del èsser al no-èsser o a la invers. Tant el pensament com l'expresió tenen l'èsser: "El mateix és el pensar i el èsser.
23.Ordre:
24.Panta rei: Segons la filosofia d'Heràclit tot flueix ( panta rei)
25.Physis: naturalesa
26.Termes oposats: Segons Heràclit, tot canvi té lloc entre els oposats; la unitat depén d’una delicada reacció entre aquests oposats; totes les coses han de canviar per mantenir l’equilibri total del cosmos.
27.Transmigració: Segons Pitàgores, la doctrina de la transmigració de les almes ( orfisme)
28.Veritat (via): Segons Parmènides, s’ocupa “del que és” i exposa diferents arguments que demostren els seus atributs. És indestructible, homogèni immòbil i perfecte.