16 de gener del 2011

Activitat optativa: recerca informació sobre la Guerra dels Trenta Anys, els seus orígens i la seva repercussió en la filosofia de Descartes.

1 comentari:

  1. - La Guerra dels Trenta anys fou un conflicte bèl•lic de caràcter europeu (1618-48), que es prolongà en la guerra entre França i la monarquia hispànica, que durà fins el 1659.

    - En conjunt, s'inclou en la lluita per l'equilibri de poder a Europa, i hi intervingueren els estats dels Habsburg d'Àustria i els dels prínceps alemanys. Fou originada per la crisi general que afectà els estats europeus durant el s XVII, provocada pels obstacles que el desenvolupament del capitalisme trobava en les estructures feudals.

    - Durant la guerra dels 30 anys, Descartes estigué a la regió i ciutat d'Ulm (Alemanya), on hi feia molt de fred, i on s'havia d'arraulir al costat d'una foguera per aguantar les llargues estones d'espera. Un dia es va adormir i va tenir tres somnis. Quan va despertar havia trobat el nou ideal de la filosofia: les matemàtiques. Descartes va veure que els enunciats de la filosofia havien de ser tan sòlids i rigorosos com els de les ciències matemàtiques. Per poder accedir a aquests anunciats amb rigor matemàtic, Descartes va optar per començar dubtant de tot. D'aquesta manera va trobar el fonament dels fonaments, la base de la filosofia moderna. La base era aquest argument: "si dubto de tot, no puc dubtar que dubto". Segons això, tota negació ha de fer una excepció amb si mateixa: la democràcia no pot votar-se a si mateixa, l’estómac no pot digerir-se a si mateix; en una frase: el Jo no pot fer abstracció de si mateix.
    D'aquesta manera Descartes va pronunciar el que potser està considerada la frase més cèlebre de la història de la filosofia: "Penso, després existeixo"

    ResponElimina