Dos nous delictes a França

L'article de Ronald Sokol ens parla dels dos nous delictes establerts per la República Francesa: tapar-se la cara en públic i incitar una altra persona a tapar-se-la.

Al text hi apareixen tres punts de vista diferents. En primer lloc, no podia faltar l'opinió del protagonista: el president de França, qui assegura que les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes al país que governa. Per tal de consolidar aquesta tesi, el president al·lega que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social". Per altra banda, és el mateix escriptor de l'article qui s'oposa clarament al punt de vista del president francès tot defensant que no és gens clar que obligar una dona a ensenyar la cara l'hagi de fer sentir menys discriminada, i amb l'objectiu d'argumentar la seva opinió ens diu que en una societat lliure el pes de l'opinió majoritària no ha d'oprimir l'individu. Finalment, trobem un darrer dictamen que Ronald Sokol ha citat i ha decantat a favor seu amb la mera esmena d'allò que el podia afavorir. Es tracta del filòsof Stuart Mill, de qui l'escriptor ha volgut destacar la tesi següent: cada persona és el millor jutge de la seva pròpia felicitat; a l'Estat no li pertoca dir què hem de fer per ser feliços. I, al seu torn, l'ha argumentat tot citant la següent afirmació feta pel mateix filòsof: "l'únic motiu que legitima l'exercici del poder sobre qualsevol membre d'una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany dels altres".

D'aquesta manera, després d'entreveure nítidament l'opinió de l'escriptor, ell mateix conclou afirmant que "castigar unes quantes dones que volen tapar-se la cara en públic, quan aquesta conducta no representa cap perill públic, vulnera un principi bàsic de la vida en una societat lliure".

Des del meu punt de vista, si bé estic totalment a favor de l'opinió de Ronald Sokol perquè considero que França, com a país lliberal i desenvolupat que ostenta ésser, hauria d'otorgar als seus habitants la llibertat de dur la vestimenta que desitjin, per altra banda penso que l'escriptor no ha consolidat la seva visió d'una manera lícita, ja que ha manipulat l'opinió d'un cèlebre filòsof per tal de convèncer al lector que el seu punt de vista té la tutela d'un pensador emblemàtic i d'aquesta manera ha pogut enfortir fàcilment la seva tesi.

Dos nous delictes a França (comentari)

L’article de Ronald Sokol parla sobre les dues noves lleis que ha establit França: tapar-se la cara en públic i incitar a una altre persona a tapar-se-la. Per justificar aquestes lleis, el primer ministre va dir que “la República Francesa no viu amb la cara tapada”. A més a més, el govern francès creu que ocultar el rostre infringeix les normes de vida social.

La tesi del President francès és que les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes a França, i ho argumenta dient que si aquestes noies es tapen la cara estan infringint les mínimes normes de la vida social. Així doncs, el President francès arriba a la conclusió de que si alguna persona es tapa la cara en públic serà sancionat amb una multa de 150 euros.

Pel que fa la tesi de Ronald Sokol, diu que està en contra de la prohibició de tapar-se la cara en públic i ho justifica dient que no pot haver-hi una llei que imposi la opinió de la majoria a una minoria. Finalment, la seva conclusió és que no és pot multar a ningú per voler-se tapar la cara amb un burka.

Personalment crec que aquesta llei que ha establit França no té gens en compte a les dones que porten el burka, és a dir, que en el moment en que es va decidir aprovar aquesta llei només van pensar si el fet de portar-lo o no afectaria a la població francesa sense pensar en la dona que l’està portant.

Jo estic d’acord amb que les dones no portin burka, ja que és un element discriminador cap a elles i que atempta a la seva dignitat, tan com a dona com a persona. Amb el que no estic d’acord és que se’ls hi prohibeixi d’aquesta manera, sense pensar en elles.

Friedrich Nietzsche. Treball cooperatiu

VOCABULARI (Mariona Serra)

Apol·lo: simbolitza ordre, mesura, claretat, individualització i raó

Cristianisme: "platonisme per al poble", construeix un espai celestial i diví separat de la nostra confusió terrestre.

Dionís: representa la perdua del control, el desordre, la desmesura, l'embriaguesa.

Etern retorn: test per posar a prova la voluntat. Si el temps és circular i tot es repeteix incessantment no hi ha fets "purs" que adquireixin un valor moral des d'una perspectiva lineal, cada instant té un valor absolut en si mateix.

Món real: món dels instints i dels seus conflictes, per tant, no existeix el món de les idees immutables que defensava Plató.

Superhome: transformació de la vida humana en el futur, la vida humana podrà arribar a ser més sàvia i més forta a la vegada, en la mesura que sàpiga no quedar-se atrofiada en la naturalesa immutable.

Benvinguts!

Voki

He aprendido a buscar mi felicidad limitando mis deseos, en vez de satisfacerlos.

Stuart Mill

Voki

El hombre es el mejor enemigo del hombre

David Hume

Voki

Pregunta't si ets feliç i deixarás de ser-ho
Stuart Mill

Voki

La raó és i només ha de ser esclava de les passions

David Hume

voki

La bellesa de les coses existeix en l'esperit de qui les contempla.

David Hume



Mariona Serra

Problemes ètics (Stuart Mill)

El hombre gordo

En el cas que em trobés davant d'aquesta situació, és probable que decidís no actuar perquè considero que el fet d'empènyer a algú a la via en el moment en què passa un tramvia no té cap altre denominació que la d'assassinat. En canvi, si es produeix una mort com a conseqüència del descontrol d'un tramvia, el culpable no serà el testimoni de l'accident, sinó que ho serà la persona encarregada del manteniment del vehicle.

El dilema de Batman

Condiero que el Batman no és culpable dels assassinats del Joker perquè, en primer lloc, penso que una persona només pot ésser considerada culpable d'un assassinat en el cas que sigui ella mateixa l'encarregada de dur-lo a terme. I, en segon, considero que el fet d'usar l'assassinat per castigar a un criminal no és res més que pagar el delicte amb la mateixa moneda i, per tant, crec que no és la millor manera de castigar a un delinqüent. Així doncs, penso que si hem d'acusar al Batman d'alguna cosa és per no haver empressonat al Joker, no pas per no haver-lo matat.

Preguntes de la pàgina 207

1) Quin és el tema del text? Assenyala'n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes de les idees de l'autor.

L'autor reflexiona sobre la possible existència d'una llei universal per mentir.

Considero oportú destacar la tesi proporcionada com a idea principal, ja que ens explica que l'acció de mentir no s'ha de convertir en un costum, sinó que només hem d'acudir a aquesta sortida quan ens trobem en una situació extrema. A més, a continuació l'autor argumenta aquesta afirmació tot assegurant que si tothom mentís, les promeses no existirien i que donat l'hipotètic cas que algú confiés en allò que diem, ens pagarien el nostre engany amb la mateixa moneda.

Aquest text el podríem relacionar amb l'ètica Kantiana, que al seu torn la podríem resumir a través de la màxima de la moral; "el deure pel deure". És a dir, el deure es justifica a si mateix, i, per tant, no l'hem de complir per evitar un càstig, per exemple.

2) Explica el context filosòfic en què se situa el pensament de l'autor del text.

Kant fou un respectat filòsof del segle XVIII conegut per ésser il·lustrat i ferm defensor del criticisme. D'aquesta manera, el seu pensament se situà entre mig del dogmatisme de Descartes i de l'escepticisme de Hume, i considerà que a través de la raó l'ésser humà esdevindria lliure. També cal destacar que prengué com a punt de partida el racionalisme de Leibniz i Wolff, l'empirisme de Hume i els avenços de la física i la matemàtica de Newton, raó per la qual es proposà salvar la llei de la causalitat que Hume s'atreví a posar en dubte. D'aquesta manera, Kant no tan sols es dedicà a escriure textos filosòfics, sinó que també publicà llibres sobre física, astronomia, política i religió. Un dels fets més destacables de la seva vida fou, precisament, la prohibició, per part del monarca antiil·lustrat Frederic Guillem II, de la seva obra "La religió dins dels límits de la simple raó".

4) b) Reflexiona sobre com es tracta en l'actualitat algun aspecte del text. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre?

Considero que són poques les lleis universals que es poden implantar a la societat, ja que el fet d'imposar a l'individu la seva subordinació envers una acció concreta suposa la restricció de la seva autonomia. Tanmateix, si hagués d'elegir una llei universal que pogués millorar el nostre dia a dia, em decantaria pel fet de penalitzar severament aquells governadors que en el dia d'avui encara són capaços d'imposar una dictadura al seu país perquè això és sinònim d'una total restricció dels drets bàsics dels quals disposa qualsevol ciutadà d'arreu del món pel simple fet d'ésser una persona humana.

Comentari Descartes p.165

Mariona Serra.

Comentari de text de la pàgina 165

Activitat optativa: recerca informació sobre la Guerra dels Trenta Anys, els seus orígens i la seva repercussió en la filosofia de Descartes.

Creus que és una bona idea marxar de casa per "anar a aprendre del gran llibre del món"?

Crec que si bé viatjar no és imprescindible per obtenir coneixements, sí que és cert que és necessari per ampliar-los perquè, a l'igual que succeeix amb tots els elements de la vida, allò que roman estàtic s'acaba rovellant i, per tant, totes les seves facultats es veuen malmeses. D'aquesta manera, el fet de restar en un mateix indret al llarg de tota la nostra vida ens converteix en éssers limitats i conformistes, ja que la impossibilitat de comparar els nostres hàbits de vida amb els de la resta d'individus d'arreu del món ens condueix cap a un carrer sense sortida que hem d'acceptar a mode d'imposició.

Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants?

Considero que el fet més rellevant de la vida de Descartes és el seu allistament a l'exèrcit, ja que representa un acte de rebel·lió envers el cúmul de mentides que s'inventaven els jesuïtes amb la finalitat de dominar a la població. Així doncs, si en l'actualitat podem gaudir de la llibertat d'expressió és gràcies a l'actuació d'aquesta classe d'individus, que exposaren les seves vides per tal de defensar l'opinió d'un poble que fins aleshores havia estat manipulat.