28 d’octubre del 2010
14 d’octubre del 2010
Ets partidari de Hippias o bé de Calicles?
Mariona Serra
Si haig de triar entre Hippias i Calicles, em quedo amb el primer, ja que és defensor de la democràcia, el sistema que millor defensa els drets humans ( Calicles el critica, dient que és antinatural, i no hi estic d'acord). A més, Hippias diu que la llei ha d'afavorir la igualtat natural dels éssers humans i, en canvi, Calicles diu que ha d'existir una jerarquia social i una desigualtat. No trobo lògica aquesta necessitat de crear desigualtats.
Marta Roca Jo també sóc partidària de la teoria defensada per Hippias, atès que si bé és cert que tots tenim un origen comú i tots depenem d'una sèrie d'elements imprescindibles per poder sobreviure, seria contradictori que ens tractéssim de manera diferent per culpa d'unes lleis que els mateixos humans hem creat posteriorment i que provablement estan creades des de la subjectivitat que ens és gairebé impossible d'abolir. Per tant, considero que aquesta teoria és la més noble, ja que no divideix als indiviuds pels béns materials que puguin tenir, sinó que pel contrari els iguala.
Aida Bruy Hippias defensa la igualtat natural per tots els éssers, encara que no tots tinguin el mateix coneixement. Tothom és igual i per tant Hippias també defensa la democràcia ja que tota persona ha de tenir el mateix dret a votar.
Pel contrari, Calicles defensa la llei social (Nomos), que diu que la societat ha de està estructurada en jerarquies o classes socials i afavoreix la desigualtat. Calicles creu que la natura ens crea desiguals i per això està en contra de la democràcia, perquè ens fa iguals. Aquesta teoria la podríem comparar amb el Darwinisme social.
És per això que jo sóc més partidària de Hippias que de Calicles, perquè crec que totes les persones són iguals i que tots tenim els mateixos drets i oportunitats. No crec que la societat hagi de estar estructurada en jerarquies ja que molts cops això s’oposa discriminar les classes socials més baixes
Meritxell Català Com les meves companyes, jo estic més a favor de Hippias ja que defensa la igualtat natural per sobre la nomos, és a dir, tracta a tothom per igual i no existeixen classes. Defensa l'autarquia de l'individu i estava en contra les lleis que oprenien als més dèbils. Penso que la seva forma de pensar es més lliberal que la de Calicles ja que aquest, defensa les desigualtats i penso que precisament hem de tenir una societat igualatòria per a tots on no hi hagi diferència de raçes, ni de classes i ser tots iguals.
Si haig de triar entre Hippias i Calicles, em quedo amb el primer, ja que és defensor de la democràcia, el sistema que millor defensa els drets humans ( Calicles el critica, dient que és antinatural, i no hi estic d'acord). A més, Hippias diu que la llei ha d'afavorir la igualtat natural dels éssers humans i, en canvi, Calicles diu que ha d'existir una jerarquia social i una desigualtat. No trobo lògica aquesta necessitat de crear desigualtats.
Marta Roca Jo també sóc partidària de la teoria defensada per Hippias, atès que si bé és cert que tots tenim un origen comú i tots depenem d'una sèrie d'elements imprescindibles per poder sobreviure, seria contradictori que ens tractéssim de manera diferent per culpa d'unes lleis que els mateixos humans hem creat posteriorment i que provablement estan creades des de la subjectivitat que ens és gairebé impossible d'abolir. Per tant, considero que aquesta teoria és la més noble, ja que no divideix als indiviuds pels béns materials que puguin tenir, sinó que pel contrari els iguala.
Aida Bruy Hippias defensa la igualtat natural per tots els éssers, encara que no tots tinguin el mateix coneixement. Tothom és igual i per tant Hippias també defensa la democràcia ja que tota persona ha de tenir el mateix dret a votar.
Pel contrari, Calicles defensa la llei social (Nomos), que diu que la societat ha de està estructurada en jerarquies o classes socials i afavoreix la desigualtat. Calicles creu que la natura ens crea desiguals i per això està en contra de la democràcia, perquè ens fa iguals. Aquesta teoria la podríem comparar amb el Darwinisme social.
És per això que jo sóc més partidària de Hippias que de Calicles, perquè crec que totes les persones són iguals i que tots tenim els mateixos drets i oportunitats. No crec que la societat hagi de estar estructurada en jerarquies ja que molts cops això s’oposa discriminar les classes socials més baixes
Meritxell Català Com les meves companyes, jo estic més a favor de Hippias ja que defensa la igualtat natural per sobre la nomos, és a dir, tracta a tothom per igual i no existeixen classes. Defensa l'autarquia de l'individu i estava en contra les lleis que oprenien als més dèbils. Penso que la seva forma de pensar es més lliberal que la de Calicles ja que aquest, defensa les desigualtats i penso que precisament hem de tenir una societat igualatòria per a tots on no hi hagi diferència de raçes, ni de classes i ser tots iguals.
3 d’octubre del 2010
6-Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, raó, lleis, etc, dictat pel capritx.
7-Arkhé: principi o element del qual es compon tot el que existeix
8-Àtom: Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d'un element químic i n'és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
9-Canvi: pas del mite al lógs.
10-Dialectica: Nom donat a la teologia, generalment de caire protestant, que insisteix en l'oposició entre Déu i home, fe i raó, etc.
7-Arkhé: principi o element del qual es compon tot el que existeix
8-Àtom: Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d'un element químic i n'és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
9-Canvi: pas del mite al lógs.
10-Dialectica: Nom donat a la teologia, generalment de caire protestant, que insisteix en l'oposició entre Déu i home, fe i raó, etc.
1 d’octubre del 2010
Vocabulari dels Presocràtics
1. 4 elements: són l'aire, l'aigua, la terra i el foc. Empédocles considerava que eren el principi de tot i que estaven dins d'una "esfera".
2. Aigua: és considerada l'arkhé o origen de tot segons Tales de Milet. Va manifestar que la Terra estava sobre l'aigua i va defensar que tot neix de l'humitat, i per tant, de l'aigua.
3. Aire: segons Anaxímenes, l'aire és el fonament de les coses.
4. Amor: és el que experimentem els éssers humans quan sentim una inclinació en la qual s'expressa l'origen d'allò que uneix la naturalesa. L'amor simbolitza estabilitat i plenitud. També se sap, segons Empèdocles, que l'amor és font de creativitat. En definitiva, l'amor és una força que arrossega als éssers i que, en els humans, adquireix les manifestacions més sorprenents.
5. Ápeiron: és un terme creat per Anaximandre, que significa "principi i element de les coses existents, i conté la causa del naixement i la destrucció del món". Podem dir per tant, que per Anaximandre, l'arkhé és l'ápeiron. L'ápeiron és un concepte indeterminat i imprecís, com un fons imaginari.
6- Ésser: El fet d'existir, existència
7- Foc: Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos (segons Heràclit és l’origen de tot).
8- Harmonia: Justa adaptació de les parts o coses que formen un tot.
9- Homeomeria: Segons Anaxàgores es tracta d’unes llavors que tots els éssers tenim i que defineixen l’espècie de la que formem part.
10- Logos: Terme d'origen grec que pot significar 'paraula', 'raó' o 'concepte'. En definitiva, és la intel•ligència de l'home i també la paraula lligades al pensament racional.
2. Aigua: és considerada l'arkhé o origen de tot segons Tales de Milet. Va manifestar que la Terra estava sobre l'aigua i va defensar que tot neix de l'humitat, i per tant, de l'aigua.
3. Aire: segons Anaxímenes, l'aire és el fonament de les coses.
4. Amor: és el que experimentem els éssers humans quan sentim una inclinació en la qual s'expressa l'origen d'allò que uneix la naturalesa. L'amor simbolitza estabilitat i plenitud. També se sap, segons Empèdocles, que l'amor és font de creativitat. En definitiva, l'amor és una força que arrossega als éssers i que, en els humans, adquireix les manifestacions més sorprenents.
5. Ápeiron: és un terme creat per Anaximandre, que significa "principi i element de les coses existents, i conté la causa del naixement i la destrucció del món". Podem dir per tant, que per Anaximandre, l'arkhé és l'ápeiron. L'ápeiron és un concepte indeterminat i imprecís, com un fons imaginari.
6- Ésser: El fet d'existir, existència
7- Foc: Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos (segons Heràclit és l’origen de tot).
8- Harmonia: Justa adaptació de les parts o coses que formen un tot.
9- Homeomeria: Segons Anaxàgores es tracta d’unes llavors que tots els éssers tenim i que defineixen l’espècie de la que formem part.
10- Logos: Terme d'origen grec que pot significar 'paraula', 'raó' o 'concepte'. En definitiva, és la intel•ligència de l'home i també la paraula lligades al pensament racional.
16. Mite: els mites són les narracions i doctrines tradicionals, no justificades racionalment, que explicaven als grec quin era l'origen del món i del home, el nombre de Deus que hi havia, etc. Amb l'aparició de la filosofia, els mites van competir amb les descripcions naturals que intentaven explicar els esdeveniments bàsics de la naturalesa i el sentit últim de l'existència.
17. Necessitat: El concepte de necessitat al llarg de la història de la filosofia ha estat entès en molt diversos sentits, segons els quals han estat establerts els més diversos tipus de necessitat: com a resultat de la coacció, com a condició del bé i com a impossibilitat que una cosa no sigui com és (Aristòtil); com a necessitat lògica, física i metafísica, com a necessitat absoluta i condicional hipotètica, com a necessitat formal i material i com a necessitat coactiva i teleològica (escolàstica); com a necessitat metafísica o absoluta, lògica o matematicogeomètrica, física o hipotètica i moral o teleològica (Leibniz); com a simple costum (Hume); com a allò en què la conformitat amb el real és determinant segons les condicions generals de l'experiència (Kant); i com a necessitat lògica o incondicionada, com a necessitat essencial i accidental, com a necessitat cognoscitiva, o intel·lecció de la necessitat, i com a necessitat real, que pot ésser no solament física, sinó també orgànica i estructural (N.Hartmann). La doctrina que estableix la necessitat com a principi del real és anomenada necessitarisme, bé que hom la coneix generalment com a determinisme .
18. No-ésser: El que no és
19. Nombre: Es defineix generalment el nombre com una col·lecció d’unitats o, per parlar amb més precisió, com la síntesi de l'u i el múltiple. Tot nombre, en efecte, és un, ja que es representa per una intuïció simple de l’esperit i se li dóna un nom, però aquesta unitat és la d’una suma; abraça una multiplicitat de parts que poden considerar-se aïlladament.
20. Noûs: Intel.ligència natural
21. Odi: Sentiment profund de malvolença o aversió envers algú.22.Opinió (via):Segons aquesta via, no s'ha d'esdevenir sinò ser.El èsser és, i el no-èsser no és, resultant l'imposible el tránsito el canvi del èsser al no-èsser o a la invers. Tant el pensament com l'expresió tenen l'èsser: "El mateix és el pensar i el èsser.
23.Ordre:
24.Panta rei: Segons la filosofia d'Heràclit tot flueix ( panta rei)
25.Physis: naturalesa
26.Termes oposats: Segons Heràclit, tot canvi té lloc entre els oposats; la unitat depén d’una delicada reacció entre aquests oposats; totes les coses han de canviar per mantenir l’equilibri total del cosmos.
27.Transmigració: Segons Pitàgores, la doctrina de la transmigració de les almes ( orfisme)
28.Veritat (via): Segons Parmènides, s’ocupa “del que és” i exposa diferents arguments que demostren els seus atributs. És indestructible, homogèni immòbil i perfecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)