26 d’abril del 2011

Dos nous delictes a França

L'article de Ronald Sokol ens parla dels dos nous delictes establerts per la República Francesa: tapar-se la cara en públic i incitar una altra persona a tapar-se-la.

Al text hi apareixen tres punts de vista diferents. En primer lloc, no podia faltar l'opinió del protagonista: el president de França, qui assegura que les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes al país que governa. Per tal de consolidar aquesta tesi, el president al·lega que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social". Per altra banda, és el mateix escriptor de l'article qui s'oposa clarament al punt de vista del president francès tot defensant que no és gens clar que obligar una dona a ensenyar la cara l'hagi de fer sentir menys discriminada, i amb l'objectiu d'argumentar la seva opinió ens diu que en una societat lliure el pes de l'opinió majoritària no ha d'oprimir l'individu. Finalment, trobem un darrer dictamen que Ronald Sokol ha citat i ha decantat a favor seu amb la mera esmena d'allò que el podia afavorir. Es tracta del filòsof Stuart Mill, de qui l'escriptor ha volgut destacar la tesi següent: cada persona és el millor jutge de la seva pròpia felicitat; a l'Estat no li pertoca dir què hem de fer per ser feliços. I, al seu torn, l'ha argumentat tot citant la següent afirmació feta pel mateix filòsof: "l'únic motiu que legitima l'exercici del poder sobre qualsevol membre d'una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany dels altres".

D'aquesta manera, després d'entreveure nítidament l'opinió de l'escriptor, ell mateix conclou afirmant que "castigar unes quantes dones que volen tapar-se la cara en públic, quan aquesta conducta no representa cap perill públic, vulnera un principi bàsic de la vida en una societat lliure".

Des del meu punt de vista, si bé estic totalment a favor de l'opinió de Ronald Sokol perquè considero que França, com a país lliberal i desenvolupat que ostenta ésser, hauria d'otorgar als seus habitants la llibertat de dur la vestimenta que desitjin, per altra banda penso que l'escriptor no ha consolidat la seva visió d'una manera lícita, ja que ha manipulat l'opinió d'un cèlebre filòsof per tal de convèncer al lector que el seu punt de vista té la tutela d'un pensador emblemàtic i d'aquesta manera ha pogut enfortir fàcilment la seva tesi.

22 d’abril del 2011

Dos nous delictes a França (comentari)

L’article de Ronald Sokol parla sobre les dues noves lleis que ha establit França: tapar-se la cara en públic i incitar a una altre persona a tapar-se-la. Per justificar aquestes lleis, el primer ministre va dir que “la República Francesa no viu amb la cara tapada”. A més a més, el govern francès creu que ocultar el rostre infringeix les normes de vida social.

La tesi del President francès és que les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes a França, i ho argumenta dient que si aquestes noies es tapen la cara estan infringint les mínimes normes de la vida social. Així doncs, el President francès arriba a la conclusió de que si alguna persona es tapa la cara en públic serà sancionat amb una multa de 150 euros.

Pel que fa la tesi de Ronald Sokol, diu que està en contra de la prohibició de tapar-se la cara en públic i ho justifica dient que no pot haver-hi una llei que imposi la opinió de la majoria a una minoria. Finalment, la seva conclusió és que no és pot multar a ningú per voler-se tapar la cara amb un burka.

Personalment crec que aquesta llei que ha establit França no té gens en compte a les dones que porten el burka, és a dir, que en el moment en que es va decidir aprovar aquesta llei només van pensar si el fet de portar-lo o no afectaria a la població francesa sense pensar en la dona que l’està portant.

Jo estic d’acord amb que les dones no portin burka, ja que és un element discriminador cap a elles i que atempta a la seva dignitat, tan com a dona com a persona. Amb el que no estic d’acord és que se’ls hi prohibeixi d’aquesta manera, sense pensar en elles.

10 d’abril del 2011

Friedrich Nietzsche. Treball cooperatiu

VOCABULARI (Mariona Serra)
Apol·lo: simbolitza ordre, mesura, claretat, individualització i raó
Cristianisme: "platonisme per al poble", construeix un espai celestial i diví separat de la nostra confusió terrestre.
Dionís: representa la perdua del control, el desordre, la desmesura, l'embriaguesa.
Etern retorn: test per posar a prova la voluntat. Si el temps és circular i tot es repeteix incessantment no hi ha fets "purs" que adquireixin un valor moral des d'una perspectiva lineal, cada instant té un valor absolut en si mateix.
Món real: món dels instints i dels seus conflictes, per tant, no existeix el món de les idees immutables que defensava Plató.
Superhome: transformació de la vida humana en el futur, la vida humana podrà arribar a ser més sàvia i més forta a la vegada, en la mesura que sàpiga no quedar-se atrofiada en la naturalesa immutable.