L'article de Ronald Sokol ens parla dels dos nous delictes establerts per la República Francesa: tapar-se la cara en públic i incitar una altra persona a tapar-se-la.
Al text hi apareixen tres punts de vista diferents. En primer lloc, no podia faltar l'opinió del protagonista: el president de França, qui assegura que les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes al país que governa. Per tal de consolidar aquesta tesi, el president al·lega que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social". Per altra banda, és el mateix escriptor de l'article qui s'oposa clarament al punt de vista del president francès tot defensant que no és gens clar que obligar una dona a ensenyar la cara l'hagi de fer sentir menys discriminada, i amb l'objectiu d'argumentar la seva opinió ens diu que en una societat lliure el pes de l'opinió majoritària no ha d'oprimir l'individu. Finalment, trobem un darrer dictamen que Ronald Sokol ha citat i ha decantat a favor seu amb la mera esmena d'allò que el podia afavorir. Es tracta del filòsof Stuart Mill, de qui l'escriptor ha volgut destacar la tesi següent: cada persona és el millor jutge de la seva pròpia felicitat; a l'Estat no li pertoca dir què hem de fer per ser feliços. I, al seu torn, l'ha argumentat tot citant la següent afirmació feta pel mateix filòsof: "l'únic motiu que legitima l'exercici del poder sobre qualsevol membre d'una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany dels altres".
D'aquesta manera, després d'entreveure nítidament l'opinió de l'escriptor, ell mateix conclou afirmant que "castigar unes quantes dones que volen tapar-se la cara en públic, quan aquesta conducta no representa cap perill públic, vulnera un principi bàsic de la vida en una societat lliure".
Des del meu punt de vista, si bé estic totalment a favor de l'opinió de Ronald Sokol perquè considero que França, com a país lliberal i desenvolupat que ostenta ésser, hauria d'otorgar als seus habitants la llibertat de dur la vestimenta que desitjin, per altra banda penso que l'escriptor no ha consolidat la seva visió d'una manera lícita, ja que ha manipulat l'opinió d'un cèlebre filòsof per tal de convèncer al lector que el seu punt de vista té la tutela d'un pensador emblemàtic i d'aquesta manera ha pogut enfortir fàcilment la seva tesi.
Al text hi apareixen tres punts de vista diferents. En primer lloc, no podia faltar l'opinió del protagonista: el president de França, qui assegura que les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes al país que governa. Per tal de consolidar aquesta tesi, el president al·lega que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social". Per altra banda, és el mateix escriptor de l'article qui s'oposa clarament al punt de vista del president francès tot defensant que no és gens clar que obligar una dona a ensenyar la cara l'hagi de fer sentir menys discriminada, i amb l'objectiu d'argumentar la seva opinió ens diu que en una societat lliure el pes de l'opinió majoritària no ha d'oprimir l'individu. Finalment, trobem un darrer dictamen que Ronald Sokol ha citat i ha decantat a favor seu amb la mera esmena d'allò que el podia afavorir. Es tracta del filòsof Stuart Mill, de qui l'escriptor ha volgut destacar la tesi següent: cada persona és el millor jutge de la seva pròpia felicitat; a l'Estat no li pertoca dir què hem de fer per ser feliços. I, al seu torn, l'ha argumentat tot citant la següent afirmació feta pel mateix filòsof: "l'únic motiu que legitima l'exercici del poder sobre qualsevol membre d'una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany dels altres".
D'aquesta manera, després d'entreveure nítidament l'opinió de l'escriptor, ell mateix conclou afirmant que "castigar unes quantes dones que volen tapar-se la cara en públic, quan aquesta conducta no representa cap perill públic, vulnera un principi bàsic de la vida en una societat lliure".
Des del meu punt de vista, si bé estic totalment a favor de l'opinió de Ronald Sokol perquè considero que França, com a país lliberal i desenvolupat que ostenta ésser, hauria d'otorgar als seus habitants la llibertat de dur la vestimenta que desitjin, per altra banda penso que l'escriptor no ha consolidat la seva visió d'una manera lícita, ja que ha manipulat l'opinió d'un cèlebre filòsof per tal de convèncer al lector que el seu punt de vista té la tutela d'un pensador emblemàtic i d'aquesta manera ha pogut enfortir fàcilment la seva tesi.
