He aprendido a buscar mi felicidad limitando mis deseos, en vez de satisfacerlos.
Stuart Mill
31 de març del 2011
29 de març del 2011
27 de març del 2011
Problemes ètics (Stuart Mill)
El hombre gordo
En el cas que em trobés davant d'aquesta situació, és probable que decidís no actuar perquè considero que el fet d'empènyer a algú a la via en el moment en què passa un tramvia no té cap altre denominació que la d'assassinat. En canvi, si es produeix una mort com a conseqüència del descontrol d'un tramvia, el culpable no serà el testimoni de l'accident, sinó que ho serà la persona encarregada del manteniment del vehicle.
El dilema de Batman
Condiero que el Batman no és culpable dels assassinats del Joker perquè, en primer lloc, penso que una persona només pot ésser considerada culpable d'un assassinat en el cas que sigui ella mateixa l'encarregada de dur-lo a terme. I, en segon, considero que el fet d'usar l'assassinat per castigar a un criminal no és res més que pagar el delicte amb la mateixa moneda i, per tant, crec que no és la millor manera de castigar a un delinqüent. Així doncs, penso que si hem d'acusar al Batman d'alguna cosa és per no haver empressonat al Joker, no pas per no haver-lo matat.
24 de març del 2011
Preguntes de la pàgina 207
1) Quin és el tema del text? Assenyala'n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes de les idees de l'autor.
L'autor reflexiona sobre la possible existència d'una llei universal per mentir.
Considero oportú destacar la tesi proporcionada com a idea principal, ja que ens explica que l'acció de mentir no s'ha de convertir en un costum, sinó que només hem d'acudir a aquesta sortida quan ens trobem en una situació extrema. A més, a continuació l'autor argumenta aquesta afirmació tot assegurant que si tothom mentís, les promeses no existirien i que donat l'hipotètic cas que algú confiés en allò que diem, ens pagarien el nostre engany amb la mateixa moneda.
Aquest text el podríem relacionar amb l'ètica Kantiana, que al seu torn la podríem resumir a través de la màxima de la moral; "el deure pel deure". És a dir, el deure es justifica a si mateix, i, per tant, no l'hem de complir per evitar un càstig, per exemple.
2) Explica el context filosòfic en què se situa el pensament de l'autor del text.
Kant fou un respectat filòsof del segle XVIII conegut per ésser il·lustrat i ferm defensor del criticisme. D'aquesta manera, el seu pensament se situà entre mig del dogmatisme de Descartes i de l'escepticisme de Hume, i considerà que a través de la raó l'ésser humà esdevindria lliure. També cal destacar que prengué com a punt de partida el racionalisme de Leibniz i Wolff, l'empirisme de Hume i els avenços de la física i la matemàtica de Newton, raó per la qual es proposà salvar la llei de la causalitat que Hume s'atreví a posar en dubte. D'aquesta manera, Kant no tan sols es dedicà a escriure textos filosòfics, sinó que també publicà llibres sobre física, astronomia, política i religió. Un dels fets més destacables de la seva vida fou, precisament, la prohibició, per part del monarca antiil·lustrat Frederic Guillem II, de la seva obra "La religió dins dels límits de la simple raó".
4) b) Reflexiona sobre com es tracta en l'actualitat algun aspecte del text. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre?
Considero que són poques les lleis universals que es poden implantar a la societat, ja que el fet d'imposar a l'individu la seva subordinació envers una acció concreta suposa la restricció de la seva autonomia. Tanmateix, si hagués d'elegir una llei universal que pogués millorar el nostre dia a dia, em decantaria pel fet de penalitzar severament aquells governadors que en el dia d'avui encara són capaços d'imposar una dictadura al seu país perquè això és sinònim d'una total restricció dels drets bàsics dels quals disposa qualsevol ciutadà d'arreu del món pel simple fet d'ésser una persona humana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)