25 de setembre del 2010

Textos dels presocràtics

MARTA ROCA

- Aprender a vivir: La idea principal del text és que la filosofia és un bon recurs per afrontar els problemes que sorgeixen a la vida, com pot ser la mort.

- Els pre-socràtics: Aquest text ens vol transmetre dues coses. Primerament defensa que la matèria no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, i en segon lloc admet que la filosofia neix de la discòrdia, atès que cada filòsof defensa una teoria diferent.

- Anaximandre: Defensa que l’origen és infinit i indeterminat.

- Anaxímenes: Considera que l’aire és l’origen perquè, al igual que la nostra ànima, ens manté units.

- Pitagòrics: Opinen que l’origen són les matemàtiques a causa de la semblances que comparteixen amb els éssers i el seu entorn. També consideren que els números són els creadors dels elements oposats (parell, imparell). Per últim defensen que hi ha un llaç d’unió entre els Déus i els homes (igualtat geomètrica).

- Heràclit: Defensa varies qüestions:
1- El món està fet d’elements oposats.
2- La vida canvia contínuament.
3- Tot parteix d’un únic origen.
4- Els 4 elements (foc, aire, aigua, terra) tenen un fort vincle.
5- No hi ha un únic món.
6- La realitat és el resultat de la relació que existeix entre els elements oposats.

- Parmènides: Defensa que el fet de pensar és el que ens manté en vida i que els ignorants no són res, és a dir, l’origen és la intel·ligència.
MERI CATALÀ

-Aprende a vivir: Ens parla que la filosofia és un recurs més per poder combatre els problemes. El fet que sigui humor negre no implica que sigui una burla sinó que tracta de drematitzar-ho.

-Els pre-socràtics:en el text veiem com ens mostra l'arkhe que és la naturalesa i ens diu que allo que sempre ha existit no pot ser destruït i allo que mai ha existit no pot ser creat de cop, sinò que tot passa per diferents transformacions.

-Anaximandre: creu que l'origen de tot està en l'apeiron que és infinit.

-Anaxímenes: defensa que el principi de tot està en l'aire.

-Pitagòrics: aquests pensadors creien que els nùmeros eren el principi material de les coses. Creien que els nombres i l'èsser compartien semblances.

-Heràclit: defensaven un món ple de contradiccions ( el món es el joc dels oposats).

-Parmènides: diu que perquè els èssers poguem estar en plena activitat ens cal pensar.
MARIA PÉREZ

-Aprende a vivir: Aquest text ens presenta la filosofia com un possible recurs que, mitjançant l'humor, ens pot ajudar a l'hora d'afrontar certs problemes, com ara la mort.

-Els pre-socràtics: Aquest text desprèn dues idees principals; la primera és que els presocràtics estaven d'acord amb el fet que no hi ha res que neixi i pereixi, sinó que tot experimenta una constant tranformació. Per altra banda, però, cada filòsof presocràtic té una teoria diferent respecte a l'origen de tot.

-Anaximandre: Per a aquest filòsof, l'origen és l'infinit, també conegut com a "ápeiron".

-Anaxímenes: Anaxímenes considera que l'aire és l'origen de tot ja que és gràcies a ell que podem respirar i la respiració és una font de vida.

-Pitagòrics: El grup dels pitàgorics es va dedicar a estudiar a fons la ciència de les matemàtiques fins a un punt que els seus filòsofs creien que l'origen de tot calia buscar-lo en els nombres, capaços de crear llaços d'unió tals com "dreta i esquerra" o "bé i mal".

-Heràclit: Defensa que l'harmonia s'origina a partir de la diversitat. Per tant, vivim en un món on tot són contradiccions que a al vegada serveixen per complementar-se les unes a les altres.

-Parmènides: Parmènides creu que l'acció de pensar és l'encarregada de mantenir amb vida els éssers humans.
MARIONA SERRA
- Aprendre a vivir: Ens parla de la mort des del punt de vista de la filosofia, tot utilitzant l'humor negre. No vol dir pas que es burli d'un tema tant seriós com és la mort, sinó que ens diu que cal afrontar-la amb naturalitat i sense cap por.
- Els pre-socràtics: L'arkhé és diferent segons cada filòsof, però tots creuen que la naturalesa es transforma constantment.
- Anaximandre: Crea el terme ápeiron per a descriure l'origen de tot, el qual és indeterminat i infinit.
- Anaxímenes: L'aire és el principi de totes les coses.
- Pitagòrics: Aquest grup de filòsofs va veure moltes semblances entre els nombres i els éssers vius, és per això que van creure que l'arkhé està en els nombres (matemàtiques). També defensaven que els nombres creaven una unió entre elements contraris, com per exemple "masculí i femení".
- Heràclit: Creu que de la diversitat en neix l'harmonia. També afirma que l'origen o arkhé es troba en el foc ("tot canvia en el foc, i el foc, en tot").
- Parmènides: El fet de pensar és el que realment mou els éssers humans i per tant, els fa intel·ligents.
- Demòcrit i Leucip: Defensen l'existència de dos elements: l'ésser i el no-esser. El primer és ple i sòlid, i el segon és el buit. Els dos elements units, són la causa material de totes les coses existents.

12 de setembre del 2010

Wittgenstein en el banquillo



Ludwig Wittgenstein


MARTA ROCA: En Màrius juga amb la polisèmia de la paraula “banquillo” per fer referència tant a la banqueta del terreny de joc, on transcorren els fets, com a la banqueta dels acusats, ja que l’Ibra jutja i condemna a en Guardiola perquè considera que l’ha rebutjat sense cap mena de justificació, una actitud irracional que segons ell només podria adoptar un filòsof. La idea principal del text és que, malgrat l’Ibra ho ignori, tots som filòsofs perquè a l’hora de prendre una decisió tots tenim aquest comportament. A més també remarca que saber elegir la filosofia sàvia és important i ho justifica comparant els valors positius d’en Guardiola amb els negatius de l’Ibra.  


AIDA BRUY: El títol de la noticia “ Wittgenstein en el banquillo” es pot referir a que per l’Ibra la filosofía i la manera de fer de Pep Guardiola estan en la banqueta dels acusats. Carol compara la filosofía de Guardiola amb la de Wittgenstein, ja que es basa en la lógica i la ética. La idea principal que vol comunicar Marius Carol es que tots sóm filosof i que és important saber escullir una filosofía de vida adequada.


MARIA PÉREZ: El títol és justificat a través de la polisèmia de la paraula "banquillo", que tant es refereix a la banqueta del terreny de joc com a la banqueta del jutjat. La idea principal és que tots som filòsofs però que, a la vegada, hem de ser capaços d'escollir la filosfia més adequada i que ens porti pel bon camí. Les actituds de Pep Guardiola i Ibrahimovic, bona i dolenta, respectivament, serveixen per argumentar aquesta idea.


MERI CATALÀ: En aquest article Marius Carol ens comenta la tàctica que utilitza Guardiola als seus jugadors i els valors que els inculca, com ara la constància, honestedat, col.lectivitat, humilitat, voluntat,etc i d’aquesta manera els motiva. Es per aquest motiu que Guardiola afirma que marxarà del Barça només quan no vegi il.lusió en els ulls dels seus futbolistas, una manera de pensar força semblant a la del filòsof Wittgenstein. Màrius Carol juga amb la polisèmia de les paraules i es per això que quan diu “Wittgenstein en el banquillo” té dos significats: un és el del camp de futbol i l’altre el banquillo dels acusats. També ens fa una última reflexió dient que tots aquells que saben afrontar de forma personal els problemas que la vida comporta, són d’alguna manera filòsofs i el fet que Ibra hàgi utilitzat el terme filòsof despectivamente no vol dir que sigui un insult.


MARIONA SERRA: Màrius Carol utilitza al reconegut filòsof Wittgenstein per a referir-se a Pep Guardiola, ja que també és considerat filòsof per les seves estratègies, basades sobretot en la transmissió de valors als jugadors. Ibrahimovic no ha respectat la tècnica de Guardiola i és per això que jutja la filosofia i en certa manera condemna a l’entrenador al “banquillo” ( Carol utilitza un doble sentit: la banqueta del camp de futbol i la banqueta dels acusats). Carol ens vol transmetre que qualsevol de nosaltres pot ser un filòsof, ja que per això només cal afrontar de forma personal els problemes de la vida. Ho argumenta amb dos exemples contrastats: per una banda, Guardiola, que ha sabut escollir la filosofia sabia, i per altra banda, Ibrahimovic, qui no ha actuat bé i per tant no ha escollit la filosofia adequada.